PAC 3: CONCLUSIONS PERSONALS

Personalment considero que la realització del projecte (en totes les fases: el disseny, desenvolupament, implementació i avaluació) ha estat un bon punt de partida per la meva (nostra) pràctica professional futura per diverses raons: dissenys d’activitats des d’un punt de vista de psicopedagog, tenint en aquest cas les NTIC com a elements mediadors, donant lloc a aprenentatges significatius i tot el que comporta (motivació, canvi estructural i conceptual…). A més, en el desenvolupament, ens ha fet adonar de les necessitats que hi ha en els processos d’ensenyament de modificar, rectificar i, fins i tot, canviar les activitats programades per adaptar-les als interessos dels infants aprenents per tal que adquireixen uns aprenentatges adequats als seus interessos i motivacions. Sovint ens cenyim a programes preestablerts que, considero, no sempre s’adeqüen als principals clients.

En el meu cas, no ha estat la primera vegada que porto a terme un projecte d’aquest tipus, ja que el centro on treballo, existeix sobretot al parvulari aquesta manera de desenvolupar les tasques docents. Per altra banda, sí que he de considerar que amb els ulls que he mirat tot el procés ha estat molt i molt diferent. Sempre he partit de la visió docent i no com a psicopedagog, la qual cosa m’ha fet adonar de la importància i necessitat que hi ha d’ajupir-nos i d’escoltar els infants per guiar el seu propi aprenentatge.

En l’aspecte d’implementació he de dir que hi ha hagut moltes activitats que no s’han portat a terme, que malgrat escoltar quines coses interessaven als infants, ha calgut fer una tria, que pot ser (també puc dir) no han estat les més adequades per ells al cent per cent, però en aquest cas encara hi ha molt impregnada la visió de docent i no de psicopedagog. En cas de poder tirar enrere i, poder tornar-lo a fer, sense la necessitat d’establir un calendari tancat, sempre i quan es complissin les mateixes condicions (molt poc probable), miraria d’adaptar les activitats amb un caràcter més individual i que no tots desenvolupessin les mateixes activitats (malgrat s’ha intentat respectar aquest principi d’individualització).

L’apartat que més m’ha costat ha estat (com en qualsevol situació d’ensenyament-aprenentatge) ha estat l’avaluació. Considero que les activitats malgrat ser força obertes, deixen aspectes rellevants de l’aprenentatge (com ara la part emocional, social…) que sovint es redueix a l’observació directa, la qual per molt objectiva que sigui, es veu influïda per la subjectivitat de l’avaluador (en aquest cas els futurs psicopedagogs). De tota manera, no tot és negatiu, relativament em sento satisfet, ja que els infants durant la reflexió conjunta van exposar idees molt clares, concises i amb fonamentació “científica” molts dels continguts que en principi eren interrogants i errors. Penso que s’ha aportat un granet de sorra en el desenvolupament de les seves capacitats i creixement com a persones. Durant tot el procés un element principal ha estat el diàleg, converses (no tant sols grupals), les reflexions exterioritzades ja que això els ha implicat una anàlisi cognitiva i metacognitiva (imprescindible per fer un aprenentatge significatiu).

Dins aquesta valoració i conclusions, també considero que cal fer esment a la metodologia proposada des de consultoria, que en el nostre cas ha estat un treball en parelles. Va ser una decisió que per mi va ser difícil, ja que hi havia fet el plantejament de fer la pac2 de la mateixa manera, però els consells van ser que m’ho penses molt; això va fer que ens tirés enrere i vaig decidir fer-ho individualment. Quan es va plantejar fer la tercera pac en parelles, els meus pensaments entraven en contradicció, volia fer en parelles però no deixava de retornar al meu cap els comentaris del consultor (de la pac2). Finalment, davant la proposta de fer-ho en parella d’alguns companys, vaig pensar que ho faria, que hi havia tingut una experiència prèvia en una altra assignatura i que hi havia estat molt i molt satisfactòria. Com que la Montse Brossa havia estat una alumna molt participativa i amb molta iniciativa, vaig considerar que faríem un bon grup. Així ha estat, hem treballat molt i molt, hem compartit moltes estones d’aprenentatge. Tot i que el treball col·laboratiu no necessita estar connectat alhora, penso que els moments que hem pogut (que no han estat molts per desgràcia) la feina era molt més segura, ja que hi havia la possibilitat de comunicar-nos amb el xat i fer explícit pensaments instantàniament, amb un feedback que malgrat la manca d’alguns aspectes de la comunicació, era molt més real.

També he de dir que per qüestions, laborals i familiars, a vegades la Montse ha estirat el “carro”, m’he trobat molt acompanyat, tot i que penso que pot ser ella no ha tingut la mateixa sensació.

També la consultoria, els fòrums, els blocs…han estat de gran ajuda en el desenvolupament del projecte, ja que petites dubtes que ens sorgien, veiem que no eren úniques nostres, entre tots hem avançat poc a poquet.